10 anys i un dia

Ahir, Sant Narcís, patró de la sempre evocativa Girona, em va trucar per recordar-me que hi ha una efemèride que ens acomunava, a mi, a ell, i a aquest bon racó.

Efectivament, es varen complir 10 anys des que ell em patrocina les efervescències i les evanescències preintel·lectuals que hi he anat deixant penjades. Poc memorables per al conjunt dels mortals, però un arxiu, al cap i a la fi i gràcies al determinisme tecnològic, de certs aspectes de la meva evolució, si més no quant a certs parers i llur defensa impresa.

Idò res, que el bon Ciset m’acompanyi molts més anys si aquesta tasca ha de dur fruits algun dia.



Comentaris tancats a 10 anys i un dia

Mourinho?

Farà un any, en una conferència a BRU, en Vicent Partal albirava un escenari d’emancipació exprés en què la independència podia desencadenar-la una roda de premsa del Mourinho.

Jo crec que, tal i com van les coses i després que esclatés la bombolla futbolística que ens havia de permetre batre els merengues a l’Allianz, per exorcitzar l’entranyablement infumabletet, i ben divertit (encara que molts culers tinguin seriosos problemes amb l’argument) film d’en Xavier Bertran i la Neus Asensi, Tempus Fugit, no caldrà recórrer al portaveu de Mórdor.

Amb l’atenció i conseqüències que, abans de començar, ja està generant la Copa de les Nacions (allò que alguns encara en dieu Copa del Rei), entre botswanades, xiulets, absències destacades, esgarips i estirabots arraixos de donasses incontinentotes al poder, de banderam creuat i tot plegat, podríem trobar-nos davant d’un darrer acte un pelet tragicòmic de l’Encaix, aquesta gran presa de pèl amb què fa no sé quants anys que ens tenien distrets i de què sembla que finalment ens estem despertant…



Comentaris tancats a Mourinho?

Catalunya, capital Dublín

El 1972, un comando format per quatre dels millors homes de l’exèrcit americà fou empresonat per un delicte que no havien comès; no trigaren a escapar-se de la presó… No, no va anar ben bé així. El 2005, trenta-tres anys després de la injustícia comesa contra Hannibal Smith i els seus peculiars amics, un informàtic gracienc perdut per terres d’Irlanda va tenir una bona pensada. Va dir-se que prepararia un portalet per enxarxar els diversos nuclis de catalans que volten per aquests mons de Déu, tot pensant que seria una eina que a ell li hagués agradat trobar-se en raure a l’estranger. Així, doncs, podria entaular-se amb gent per compartir i departir en la llengua de Bojan Krkic i xerrar de temes de la terra, cosa que tots els que hem estat més de sis mesos fora sabem, de totes passades, com es pot arribar a enyorar.
Per això i poc més es va empescar Catalans al món®. No sabia on es ficava. Un degotall de gent va anar responent amb interès a la idea, amb tan bona rebuda que va decidir fer extensiu a d’altres indrets el portalet que havia omplert els dublinaires de barretines. “Vols que la teva ciutat tingui un portal?”, va dir, i des d’aleshores no ha parat, fa set anys que està de vaga general indefinida a la japonesa. El degotall de gent s’ha anat convertint en una torrentada, que ja ha donat lloc a la comunitat catalana més internacionalitzada (amb permís del Barça), després d’assolir la fita de, alerta, 200 ciutats.
En Sergi, pare de la criatura, a qui vèiem farà 8 anys rondant ociós pels carrers de Dublín, des d’aleshores ha tornat al Born, però no ha parat de girar-se-li feina. Des de braç armat del Servei d’Ocupació de Catalunya o consultori espiritual, fins a impulsor de campanyes cíviques com la que recentment ens ha fet sortir a tots els mitjans periodístics dignes d’aquest nom (no al tancament de TV3 per satèl·lit), passant per mil altres batalletes de desigual fortuna i maldecaps.
L’ànima d’aquesta família nombrosa amb vora deu mil usuaris registrats és la llista d’editors-ciutat, sens dubte. No sé si existeixen llistes de distribució més sorolloses, que tot pot ser, però un pinyol català tan àgil i audaç, escampat pertot arreu i divertit, de ben segur que us costarà de trobar. Sempre hi ha algú de guàrdia, que quan el terratrèmol-cop d’estat-batibull ha passat, cedeix el torn als seus, nostres companys a les antípodes, literalment.
Cap de nosaltres (que jo sàpiga, ep!) no és ambaixador designat del nostre país; però crec que tots plegats ens en sentim una mica, cada cop que mantenim viva aquesta flama arrauxada dels rodamons nostrats, cada volta que hem pogut ser útils a d’altres companys, ja sigui acabats d’arribar a la nostra ciutat o instal·lats a l’altre banda del món, allà on viuen contents els Barrufets.
Per molts anys al món, catalans! I catalanes, que aquestes sí que no hi ha qui us pari!..
Salut, peles… i 200 ciutats més! (ai, ai, ai…)



Comentaris tancats a Catalunya, capital Dublín

365 dies…

Mentre aquest modest bloc malda per subsistir i, després de més de 7 anys i mig, no volent-se plantar, per acostant-se a les 365 entrades, m’agradaria recomanar un projecte fenomenal.

Ja n’hem parlat a can Piulet, que és el nou mercat de Calaf, però tot i no caldre, val la pena celebrar i festejar les bones empreses. Genuïnes xerrades, molt profundes i que et destapen una Barcelona més enllà dels teus preconcebuts, siguin els que siguin.

No podia ser altrament, en un país com el nostre i que arribarà aviat a les 365 entrevistes, una al dia sens falta, en un any bixest, que ja són collons:
http://www.365d365e.com/entrevistes/

Etiquetat com a | Comentaris tancats a 365 dies…

10 raons

10 raons per les quals és de l’interès del Regne d’Espanya que Catalunya s’autodetermini i, si s’escau, s’independentitzi:

1-Perquè s’assoleixi allò que molts ciutadans (no súbdits) d’Espanya van estar a punt d’assolir els anys 30 del segle XX: la llibertat dels pobles d’Espanya
2-Per poder començar a homologar la pròpia qualitat democràtica a la de les democràcies occidentals
3-Per poder alliberar moltes energies actualment destinades al manteniment de la unitat d’Espanya
5-Per poder recitar poesia catalana fora de l’àmbit estricte de la intimitat
6-Per poder beure i brindar amb cava sense tenir el regust amarg de trair la Pàtria
7-Per tenir una gran capital europea a menys d’un dia de cotxe
8-Per poder enviar els fills que facin l’Erasmus a Barcelona
9-Per tenir les festes de Nadal en pau amb els familiars catalans
i 10… -Per tenir uns jocs olímpics a Madrid abans del 2114

Etiquetat com a , | Comentaris tancats a 10 raons

Una llengua

Per què vols Catalunya amb dues i al mateix temps Espanya amb una i al mateix temps Catalunya dins d’Espanya?

El català lògic: passa’l

Comentaris tancats a Una llengua

Eps

Sense ànim de molestar, em torno a ficar on no em demanen amb els set anys complerts com a autor d’aquest humil bloc sota el patrocini de sant Narcís.

Per què algú que no té por de la tecnologia ha trigat tant a entrar a la galàxia wordpress? Ves, no ho sabria pas dir.

Només espero que els tres fidels lectors i amics que tenia amb el bloc en C ara m’acompanyin en G. Saben que per ara no signo, no per covard sinó perquè in ogni caso, nessun rimorso

Som-hi, doncs!

2s comentaris

La xarxa bull

Breument, un ramellet d’idees:

L’esponera catosfera està com una fera amb trempera matinera!

Dos grans diaris (tot i que un a contracor) han sorgit en català.

Cada digital que es pren seriosament exhibeix cofoi els milers de seguidors.

La febre i l’escuma aznariana ens revelen que anem endavant, amb la cinquena posada.

Un nou butlletí continuarà la preciosa feina que reclamàvem de recerca de la catalana esplèndida en el món de les muses: ENDERROCK, de l’homònima revista.

 

A tot això, hi volem afegir una petita contribució:

Dilluns, 30 de maig de 2011 a les 18:50h
Espai Catalunya-Europa i @CasalCatBRU
 
Xerrada amb Vicent Partal (director de Vilaweb, el degà dels digitals catalans): "La Catalunya digital i la Catalunya exterior: memòria, tecnologia, empenta i perspectives de diàleg."
@VPartal també ens ajudarà a estrenar el nou compte Twitter del Casal en el marc del 80è aniversari del Casal Català de Brussel·les, amb l’etiqueta#80casalcatbru creada per a l’ocasió. Piuladors de tot arreu podran dir-hi la seva i intervenir a través d’internet.

Si no teniu compte de twitter, podeu enviar els vostres comentaris i preguntes per a Vicent Partal a partisa(a)gmail(punt)com   

Comentaris tancats a La xarxa bull

Tres aigües de València, dues ratafies i un país per desvetllar

Dissabte proppassat, coses de la vida, em vaig trobar, en un context ben acollidor i fraternalment acompanyat, a endrapar tots tres tipus de beures detallats al títol: les aigüetes, les ratafietes i la font última d’inspiració: l’elixir del bell país dorment.

Res revolta més, malgrat la bonhomia concitada per l’etanol, que constatar deixos sarcàstics en gent més vàlida i més jove que un mateix. Inicialment tocat, però, és un congost que crida a la dialèctica de ràpids, de descens per aigües mogudes i fotre-li un cop de rem als redossos enllacats que vas deixant enrere; un bon esperó que, a risc de fer de mono de fira que matussalemeja, em va vagar d’aprofitar.

Reitero, doncs, ara que ja m’hi he jugat tres sopars més, que l’any que ve, si Déu vol, serà el de la independència del Principat de Catalunya, primer pas per a assolir la constitució de la República Federal dels Països Catalans (o Valencians, o com sigui, que ja em va bé: més divertits que estarem!). 

1 comentari

Amb Vilaweb, per la llibertat de premsa

«Els sotasignats rebutgem que l’Ajuntament de Barcelona es querelli contra el diari VilaWeb. Pensem que VilaWeb va fer la feina d’aclariment i d’investigació que correspon als mitjans en un cas en què l’opacitat i l’ocultació de dades per l’alcaldia són demostrables, com en el ‘cas Vilaró’. En conseqüència, demanem que el consistori retiri la querella i no pagui, amb diners dels ciutadans, els advocats del senyor Vilaró en la seva querella particular. Alhora, reafirmem la nostra confiança en el rigor professional i ètic que VilaWeb ha demostrat des del principi i donem el nostre suport al seu director, Vicent Partal».

Podeu adherir-vos-hi a l’enllaç http://www.vilaweb.cat/extra/adhesions/index.php 

Comentaris tancats a Amb Vilaweb, per la llibertat de premsa