Arxiu mensual: octubre de 2006

De paradigmes (III i no hem acabat)

Mentre espero un amic, penso, tot allò que apuntava en relació amb la Susan Strange, quina importància té per sigui qui sigui? Jo sento íntimament que alguna n'hi deu haver; però verbalitzar-ho és tota una altra cosa; facialitzar-ho és més … Continua llegint

Comentaris tancats a De paradigmes (III i no hem acabat)

Força Menorca

Ei Illeta Avui sorties per les notis, que diuen que la teva gent té més pebrots que la resta… Que si no s'alça barraca, no hi ha verso i no es fa. Molts d'anys! Encara que no sigui ben bé … Continua llegint

Comentaris tancats a Força Menorca

De models de llengua

A-mics i migues. Després de dies de l’esgotador aiguabarraig estèril per penjar-nos-en una altra encara (per la simonia que donar, dóna, denunciava Juliana a l’Avantguarda), la de català emprenyat, doncs ara em postro davant l’assessoria lingüística de tevetrès i companyia … Continua llegint

Comentaris tancats a De models de llengua

De paradigmes (II)

Molt breument: el carboni (C) és carbó, grafit i diamant. En aquest darrer cas, al qual pot arribar suportant temperatures i pressions molt fortes durant molt de temps, l'enllaç del carboni és quasi perfectament tetraèdric i esdevé molt i molt … Continua llegint

Comentaris tancats a De paradigmes (II)

Tirania generacional

Acabo de veure gran part d’un film/documental bo i impressionant: The Corporation (dirigit per Mark Achbar, 2003). De les moltes idees in teressants que s’hi desgranen (o apunten somerament, o mostren com a espantaocells, tot sigui dit), n’hi ha una … Continua llegint

Comentaris tancats a Tirania generacional

De paradigmes (I)

L'experiment integratiu europeu puja per una carena i, fa poc, s'ha adonat que allò que veia no era el tuc, que ara es perfila, superb, molt més alluny. La Unió (per referir-s'hi en termes oficials), en incontestable crisi muntanyera, es … Continua llegint

Comentaris tancats a De paradigmes (I)

Crònica d’una ingesta anunciada

El meu bon amic Roger ha comès la indecència saliverògena d’atiar-me la mola amb una boletada virtual, bàsicament perquè a dos mil kilòmetres no es rasca bola, que estem parlant de fetimenjats per a micòfags delerosos, comme moi…[@more@] Tweet

Comentaris tancats a Crònica d’una ingesta anunciada

L’aire es torna Air America

Que vindria a ser la conseqüència lògica d’aquesta notícia, si hem de creure en els darrers moviments que la lex ferenda americana apunten. Llimbs legals i retrocessos i erosions de la convenció de Ginebra (entre moltes altres perles a molts … Continua llegint

Comentaris tancats a L’aire es torna Air America

Què tres colors…

Em retracto de tot l’entusiasme que pogués traspuar dels paràgrafs penjats el 2 de novembre de 2005, herència d’haver viscut el 30-S en la llunyania… La desfeta no sols ha estat catastròfica, nefasta en termes de la prohibitivitat del cost … Continua llegint

Comentaris tancats a Què tres colors…