Arxiu mensual: juny de 2010

Del 26 de gener al 28 de juny

Sé que el (pre)pensament efemeridià té límits evidents, però Franco i els seus connacionals no s’ho prenen a la lleugera. Per què, si no, van esperar al 26 de gener per entrar a sac al nostre Cap i Casal, per … Continua llegint

Comentaris tancats a Del 26 de gener al 28 de juny

Sopar, altra volta

Menjar per viure o viure per menjar? Etern dilema? No pas prou, per més que expliqui. Estic engrescat amb la lectura d’un guru de la salut, que en diuen David Servan-Schreiber. És un metge molt popular a la Francofonia que … Continua llegint

Comentaris tancats a Sopar, altra volta

Què podem fer, avui, per sopar?

Farem quinori (un preparat amb quinoa roja i arròs integral) amb tofu especiat i mongeta tendra, un alvocat amanit i, per postres, plàtan amb maduixes amb moscatell i anís. El preparat de quinori l’he posat a la "pomella" (un cassó … Continua llegint

Comentaris tancats a Què podem fer, avui, per sopar?

NIL VOLENTIBVS ARDVVM

O nil volèntibus àrduum, que traduït ve a ser "res és massa feixuc per als qui ho volen de debò". Amb aquesta llatinada es despenjava l’home de la nit i del moment, Bartomeu Teixidor, també conegut a Flandes com a … Continua llegint

Comentaris tancats a NIL VOLENTIBVS ARDVVM

Embacteriment

Quin patiment, certa tendència a l’empetitiment. El sentiment de pertànyer a alguna cosa transcendent, que ens depassa (gent a qui ens assemblem o coses amb què ens identifiquem), és font de moltes alegries quan no tenim la viabilitat ben bé … Continua llegint

Comentaris tancats a Embacteriment

Pastís de ruibarbre amb esquerres de còpia

Aquesta troballeta dos punt zero i ben senzilla la vaig pescar en un lloc de receptes dolces que no he pogut tornar a ensopegar. De fet, dues de cada cinc vegades que algú arriba en aquest humil racó per via … Continua llegint

Comentaris tancats a Pastís de ruibarbre amb esquerres de còpia

Jordi Pujol goes wild

President, des d’aquí per molts anys des de l’anarquia filoharmoniosa que ens caracteritza, no gens filharmònica. En feu 80 i, a falta d’homenatge, que hagués enterbolit la força dels missatges que encara se us amunteguen a la gola atrafegada, us … Continua llegint

Comentaris tancats a Jordi Pujol goes wild

3 anys, 3 mesos, 3 dies i 3 hores

3ps! 3f3mèrid3 al canto, xiqu3ts! D’aquí tr3s hor3s, faltaran 3 anys, 3 m3sos i 3 hor3s per commemorar 3 segles justs de la pèrdua de llibertats de la nostra capital de Barcelona i, de retruc, de l’estatalitat del nostre país… … Continua llegint

Comentaris tancats a 3 anys, 3 mesos, 3 dies i 3 hores

Divendres de propòsits, bons

Adéu, Espanya? I tant, dona… Tant, que ha sigut el programa més vist del vespre, tot fruitant-li als dijous al vespre de la teletrès una lluïmenta per espolsar-se crisis i polls malèfics… Perquè vagin omplint-se el pap de porqueria problemes-reals-de-la-gent i inframentalitats de … Continua llegint

Comentaris tancats a Divendres de propòsits, bons

Shakin’ it, baby

Bon mes de juny, amb la falç al puny. Sol, solet, quin fred, que fot. I això que el protoestiu s’anuncia caribeny a l’Oasi punt cat. L’endemà que el pare Catalunya, en Pujolet, haurà bufat les vuitanta espelmes, és possible que … Continua llegint

Comentaris tancats a Shakin’ it, baby