Tres aigües de València, dues ratafies i un país per desvetllar

Dissabte proppassat, coses de la vida, em vaig trobar, en un context ben acollidor i fraternalment acompanyat, a endrapar tots tres tipus de beures detallats al títol: les aigüetes, les ratafietes i la font última d’inspiració: l’elixir del bell país dorment.

Res revolta més, malgrat la bonhomia concitada per l’etanol, que constatar deixos sarcàstics en gent més vàlida i més jove que un mateix. Inicialment tocat, però, és un congost que crida a la dialèctica de ràpids, de descens per aigües mogudes i fotre-li un cop de rem als redossos enllacats que vas deixant enrere; un bon esperó que, a risc de fer de mono de fira que matussalemeja, em va vagar d’aprofitar.

Reitero, doncs, ara que ja m’hi he jugat tres sopars més, que l’any que ve, si Déu vol, serà el de la independència del Principat de Catalunya, primer pas per a assolir la constitució de la República Federal dels Països Catalans (o Valencians, o com sigui, que ja em va bé: més divertits que estarem!). 



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Tres aigües de València, dues ratafies i un país per desvetllar

  1. Marc diu:

    aquestes begudes de la terra provoquen certs miratges a la recerca d’un oasi on espero que tots ens hi poguem trobar..tot i així,per si de cas,esmolarem ben bé les eines… la forquilla i el ganivet ,és clar! 😉

Els comentaris estan tancats.