Dos mil dotze

Un servidor s’ha jugat una bona mitja dotzena de sopars amb conciutadans coetanis en el sentit de sí, veure el país lliure abans de l’efemèride que dignes covem des de fa bo i 300 anys els principatins, l’Onze Essa, el gros, nostre, de debò.

Fa dos anys, la gent em mirava entre entendrida i admirada, com qui veu una mena de peluix marcià; peerò ningú no hi creia.

Jo, des dels Deu Mil, que no dubto ni un xic.

Però la concatenació de senyals no apocalíptics, sinó transsistèmics, transparadigmàtics, molt il·lustratius, que s’estan succeint en els darrers temps, juntament amb la lectura del llibre de la Patrícia Gabancho Crònica de la independència, m’ha persuadit que encara feia curt: em sento de vaticinar i vaticino que l’any vinent, dos mil dotze, poc després que tindrem el nou govern central instal·lat a Madrit, els catalans ens veurem impel·lits a dur a bon port els pessimistes mots de Trias Fargas, segons el qual els catalans no serem independents fins que no tinguem més remei.

El nou govern espanyol s’haurà arraconat a posicions tan supremacistes castellanistes i banalment anticatalanes que no hi haurà tutia, ara que en Pujolet ja ha tancat el cercle,  i incapaços de rendir-nos, resilients com som i mala herba, ens haurem d’emancipar.

Apa, doncs. Aneu gaudint les darreres renovacions del deenaí espanyol, si Déu vol!  



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 comentaris a l'entrada: Dos mil dotze

  1. Marc diu:

    Que el qui t’hagi d’escoltar ho faci encara que sigui el 2014…

  2. joan diu:

    Acaben d’informar-me que s’ha suspès la llei de consultes perquè s’ha admès a tràmit el recurs d’inconstitucionalitat presentat pel govern espanyol. O sigui que no es podrà fer la consulta de Barcelona, la més gran de totes i que suposo que hagués sigut un gran pas cap a la independència. De moment Espanya se’n va sortint amb la seva, sufocant una vegada i una altra les ànsies de llibertat del poble català.

  3. tonet diu:

    Home, sortint-se’n, sortint-se’n… Jo ho veig precisament al contrari: no afluixen en el setge perquè saben que alguna cosa s’ha despertat, però del que encara no s’han adonat és que això ja està encarant els darrers actes, no té volta de full… Alegria, alegria!

  4. Joan diu:

    Avui al matí he sentit per les notícies que sí que es podrà fer la consulta de Barcelona. Tot i així ja pensava que era molt estrany que no sortís entrebanc i tinc els meus dubtes que l’acabin deixant fent.

Els comentaris estan tancats.