Bon vespre: tres apunts, dos minuts en cinc cèntims.
Vot, votar, votaré [votar-he], votar-has.
Boterut verb que desempolsen cada ics temps, quan esperen que els riguem les gràcies més que als altres.
Tots aspiren, i no perquè siguen pitjors persones que nosaltres sinó perquè el sistema vigent els ho permet i àdhuc ho incentiva, a tornar a llur cau, gàbia daurada, des d’on telecomandar l’hortet sense haver d’acotar gaire esquenada ni embrutar-se les mànigues de la camisa.
El sistema, esclar, som nosaltres, també. La gent que no tenim res a guanyar-hi i creiem que poc a perdre-hi, que sobreemfasitzem el dret-deure anomenat vot, conferència de mandat, extensió de xec en blanc quadriennal, butlla tetraquaresmal per poder tornar al nostre, de cau, a dir penjaments del pam de net que queda al nostre raconet de gàbia, no cromada.
Guanyi qui perdi qui calli qui pugi, un petit pensament; un propòsit: escolliu un tema, i dins del tema un subtema, i a dintre una acció clau, cosa acotada que ens permeti que sigui seguida fàcilment. Alguna cosa que podrem mirar, per duplicat o per triplicat, l’escarni i la befa de l’abisme que hi haurà entre què ens hauran promès ara aquests dies, magnànims i grandiloqüents, i què ens trobarem al plat brut, minestra o finestra.
Un temet, doncs. Que si A, B i C prometen que faran X, Y o Z amb la llengua catalana i el seu estatus d’oficialitat, per exemple, doncs escolta, tu, segueix-ho bé i en detall, que no et puguin fer passar bou per bèstia grossa, i quan vegis quina és la deixadesa més nefasta, més vergonyant, o quin un la fa més grossa que el campanar de Reus, doncs més enllà d’ideologies, es tractaria de ser capaços d’actuar en conseqüència, alçar la veu i dir: "mentida!"; alçar el braç i dir: "per aquí no ens la fotreu". Que no ens agafin amb el pixum al ventre i sant tornem-hi de can collons d’aquí quatre anyots grisos més i anar passant.
Ara, així, de nit i després d’haver vist i sentit tantes bajanades de campanya juntes i barrejades que ja no saps qui són i qui deixen de ser, és la manera més subtil que se m’acut d’encomanar-me als meus conciutadans a la recerca d’escalf cívic, democràtic, proalfabètic. Pel nostre bé, sapiguem fer la diferència entre persona, fet, idea i presa de pèl. Recordem que fer política és massa important per deixar-ho en mans dels polítics, solament.
Salut i adeussiau!
